L'altra de Marta Rojals

L'únic rerefons argumental que es comú amb Primavera, estiu, etc. és la crisi que també provoca crisis de parella. L'Anna, una noia freda i calculadora, és molta Anna i quan la seva parella es queda a l'atur tot comença a trontollar, encara que, aparentment, tot continua igual, perquè és dins l'Anna on comencen a trontollar i esquerdar-se cosetes: ella sempre introspectiva i cuirassada va posant el comptador dels disgustos i dificultats a zero per evitar explotar; però una inquilina imprevista, una família política que exigeix i l'atur del Manel, la seva parella, fan que sigui difícil que pugui mantenir la trajectòria de la seva planificada vida.

En aquesta obra hi ha molts més secrets i mitges veritats que en l'anterior i l'Anna és molta Anna, tant que s'ha de desdoblar contínuament, per poder surar i mantenir-se enfront de la vida.

Torna a destacar l'expressivitat, la vivesa, i la versemblança dels diàlegs, encara que hi són menys presents perquè hi ha més reflexions internes de la protagonista, i un final sorprenent que provocarà que t'hagis de replantejar tota la lectura.